Aquest matí, després de la visita al traumatòleg de ma germana, ens hem enfilat al cotxe fins al Mirablau, un cafè-mirador, on el servei no és un festival d´atencions ni és precisament un local econòmic...però des d´on tens unes vistes espectaculars d´una ciutat espectacular...Barcelona!
I allà asseguda...veient la Sagrada Família, el pirulí (la torre Agbar), les torres Mapfre, Montjuïc, el port i molt més, amb ma germana al costat, un cafè amb llet com Déu mana i un croissant força acceptable...en aquell precís moment, en què a través dels vidres dels finestrals ens entrava una escalforeta solar, m´he sentit tant feliç!
He tingut aquella punxada a l´estómac que sents quan reconeixes que ets un afortunat, que estàs vivint quelcom especial i que tens el dret i el deure d´adornar-te´n i de gravar-ho a la memòria i a la retina...
I allà asseguda...veient la Sagrada Família, el pirulí (la torre Agbar), les torres Mapfre, Montjuïc, el port i molt més, amb ma germana al costat, un cafè amb llet com Déu mana i un croissant força acceptable...en aquell precís moment, en què a través dels vidres dels finestrals ens entrava una escalforeta solar, m´he sentit tant feliç!
He tingut aquella punxada a l´estómac que sents quan reconeixes que ets un afortunat, que estàs vivint quelcom especial i que tens el dret i el deure d´adornar-te´n i de gravar-ho a la memòria i a la retina...
No hay comentarios:
Publicar un comentario