Gelonch

No és el nom d´una destinació turística on fa molta calor, sinó una perla culinària al bell mig de l´Eixample barceloní...

Aquest divendres ens vam regalar un sopar degustació a aquest local (repetíem, doncs farà mig any el vam descobrir). El record que teníem era espectacular, però ara mateix, les glàndules salivals estan de fiesta loca!

I no…no exagero! Un gran cuiner a preus raonables, i un servei atent i professional, et deleïten amb una selecció de 9 plats on les barreges de sabors, textures i temperatures et fan passar una molt bona estona!

No és un restaurant de batalles per anar a celebrar el sopar de final de carrera amb els de classe, però sí per estar en parella, família o amics disfrutant de les olors, els sabors, una copa de vi i una bona conversa…

Us descric els plats que vam degustar per 32,5 euros. Desitjo que us entri salivera i us animeu a sorpendre a algun siberita que aprecieu!

• Croquetes d´albergínia a la brasa i confit d’ànec.
• Amanida de vieira, flors, crema de cigrons i salsa fina de formatge.
• Saltejat de bolets amb pernil ibèric, crema de pèsols i trufa d’estiu.
• Navalles a la brasa amb una picada de mango, olives verdes i pebrot vermell.
• Foie gras d’ànec amb cruixent de ceba i tofu d’ametlles.
• Corvina amb tatin de figues, ceba i cecina.
• Llargandaix de porc ibèric amb salsifis, crema de rúcula i salsa de remolatxa.
• Formatges amb melmelada de pomelo i gelat de carabassa.
• Textures d´albercoc con yogurt i granitzat de tè de Ceilan.

Creuer pel Mediterrani

Un dels (molts) avantatges de ser una "jubilada" temporal és que pots gaudir de les bones ofertes turístiques d´anar a deshora...i per això aquesta setmana ho hem aprofitat i ens n´hem anat de creuer 8 dones: l´àvia, 6 Chicas de Oro més i jo!

Només han sigut tres dies, una ràpida ullada a Florència, Roma i Saint Paul, però han estat uns dies molt especials!

Ens hem marejat una mica, hem rigut molt i menjat massa, però sobretot hem disfrutat encara més! És realment fantàstic veure com gent de totes les edats té motivació per descobrir, per aprendre, per gaudir...

Tot i la pluja i la poca estona que vam tenir, tornar a Florència em va encantar! Només passejar amb l´àvia pels carrerons d´Oltrarno, veure un moment la casa on vaig viure, prendre un cafè deliciós i deixar-nos perdre per la maranya de places i carrers que desemboquen al Duomo ja va valdre la pena!

A Roma vam disfrutar amb la pasta fresca d´en Gino, el sol que ens va acompanyar tot el dia mentres passejàvem per Campidoglio, la Fontana di Trevi o pel Panteó i amb el cappuccino boníssim (i caríssim) d´el Greco, el famós cafè de via Condotti.

I Saint Paul va ser per a mi la joia amagada del viatge: un petit poble medieval amb una llarga tradició d´artistes (Gauguin o Picasso hi van passar temporades) i on encara avui altres generacions d´artistes hi viuen i exposen les seves obres. És una mena de Cadaqués francés i d´interior, però té la mateixa cadència que el poble de pescadors de la Costa Brava.

Feia molt temps que amb l´àvia dèiem de fer un viatge juntes, i per això aquests dies al vaixell han tingut una força especial per a mi. He disfrutat molt de la seva companyia, les seves històries i el seu "savoir faire"...

Om namah shivâya

Em fa mal la panxa de les abdominals que la Tesa ens va fer fer ahir.

Fa un parell de setmanes que he començat a practicar el Iogalates, una combinació de Pilates i Ioga. Fem mitja hora de tonificació on ens tremolen tots els músculs del cos i després passem a fer estiraments i exercicis de flexibilitat i equilibri, per acabar tancant els ulls i cantant el mantra d´Om namah shivâya...

Som dotze dones i la mestra.

Quasi no ens veiem les cares doncs arribem a les 17.50 amb la classe fosca i sortim una hora més tard, amb la classe fosca...Ens treiem les sabates, agafem una estora i ens estirem una al costat de l´altra.

Quasi no parlem. Anem fent els exercisis, inspirant pel nas i expirant per la boca durant el temps de pilates, per recuperar abans, i respirant pel nas mentres som al temps de ioga...

Compartim un espai, unes ganes, un estat mental...No sé qui són aquestes dones, ni què fan, però em sento propera a elles.

Tanco els ulls, em relaxo i segueixo unes instruccions. No necessito interaccionar verbalment amb ningú, sento el meu cos relaxat, al costat d´unes persones que no conec, respirant, esforçant-me i cantant mantres que no entenc ben bé, però que em fan sentir en pau.

Un matí amb grans artistes

La meva àvia, podríem dir que és una de les persones que més admiro en aquesta vida, fa més de trenta anys que ensenya "manualitats" a un grup de senyores. Van començar estampant roba, després es van passar al paper maché i últimament s´han decantat per les joies creades amb cera fosa i altres materials.

Doncs bé, aquest matí he anat a una de les seves classes i m´ho he passat com mai! M´ha encantat fer la meva primera "col.lecció de joies", però el millor ha sigut compartir unes hores amb aquestes senyores que setmana rera setmana s´asseuen al voltant d´una taula i mentres pinten, escolpeixen o amassen, van xerrant, van explicant, van compartint i van fent teràpia unes amb les altres.

Una de les contertulianes ha comentat que li feia pena quan de camí a la plaça veia a gent gran asseguda a un banc veient passar el temps i la gent... elles, en canvi, han escollit aprofitar el seu temps i no passar les hores amb la mirada perduda...

M´he sentit tant orgullosa i tant a gust entre aquestes senyores que han passat mil coses a la vida, doncs la mitjana d´edat a la taula superava els setanta anys, i entre malalties, morts, decepcions i penes econòmiques també han tingut naixaments, casaments i alegries diverses que han compartit unes al costat de les altres, tot fent anar la llengua a una velocitat més gran que les mans.

M´han semblat unes afortunades per tenir-se unes a les altres durant tant de temps, fent-se companyia, donant-se confort, celebrant juntes fites i aixugant-se llàgrimes... i m´han fet sentir afortunada a mi, per tenir l´oportunitat de descobrir aquest món que fa tants anys que sento en les històries de la meva àvia.

Tinc ganes que arribi el dimecres que ve, ja que esmorzarem xocolata amb xurros per celebrar l´aniversari de la Lolita (84) i de la Carmen (92)!

Tornant a casa

Ara fa una setmana que vaig arribar a casa i crec que quasi ja he tornat...els primers dies no podia parar de pensar en les coses que feia a Londres, amb converses inacabades d´allà, en què deuria estar fent tal o tal altre, en quins barris, places o carrers m´havia faltat temps per descobrir...però sembla que ja torno a ser més aquí que allà.

Sempre he pensat que l´avió pot ser un medi de transport traïcioner, doncs ens porta d´una realitat a una altra tant ràpidament, que de vegades ens desconcerta i ens calen unes hores o uns dies per trencar el cordó que ens unia amb l´origen i poder veure el destí amb claretat...

I ara, amb aquesta setmana a les espatlles, puc mirar millor la meva nova realitat, i veure que m´agrada. Sóc conscient que és un episodi curt i estrany, sóc a la meva ciutat, sense treballar i tenint totes les hores del món per recol.locar-me a la meva nova vida: tornar al meu pis que ara és el nostre, recuperar espais i objectes que fa mesos que no veia o no recordava, redescobrir els meus antics costums i recuperar els que encara em fan feliç i deixar de banda els que només reproduïa per inèrcia, caminar amb els ulls més oberts pel meu barri i la meva ciutat, reveure als meus amics i familiars, etc.

I l´etcètera és molt llarg, perquè no he parat des de que he arribat. No he parat de fer coses, moltes sola, doncs ara aprecio i busco moments per a mi, i de veure gent, però amb calma, un rere l´altre, sense quedar amb cinc persones en una tarda, disfrutant de menys.

I així doncs avui puc dir que estic contenta d´haver tornat. Em sento a gust a casa meva, amb els meus, a la meva ciutat i a la meva vida. Hi ha coses a canviar, altres a millorar, i altres a aconseguir, però tinc ganes de fer aquest camí amb serenitat i al teu costat, Fer.

Un esmorzar amb vistes...Barcelona!

Aquest matí, després de la visita al traumatòleg de ma germana, ens hem enfilat al cotxe fins al Mirablau, un cafè-mirador, on el servei no és un festival d´atencions ni és precisament un local econòmic...però des d´on tens unes vistes espectaculars d´una ciutat espectacular...Barcelona!

I allà asseguda...veient la Sagrada Família, el pirulí (la torre Agbar), les torres Mapfre, Montjuïc, el port i molt més, amb ma germana al costat, un cafè amb llet com Déu mana i un croissant força acceptable...en aquell precís moment, en què a través dels vidres dels finestrals ens entrava una escalforeta solar, m´he sentit tant feliç!

He tingut aquella punxada a l´estómac que sents quan reconeixes que ets un afortunat, que estàs vivint quelcom especial i que tens el dret i el deure d´adornar-te´n i de gravar-ho a la memòria i a la retina...

cu London!

Avui s´acaba una etapa...només ha durat quatre mesos, però la veritat és que ha passat una mica de tot...

Hi ha hagut moments molt difícils, d´altres decepcionants, i sobretot molts dies que s´han fet llargs i grisos...la falta de llum, la pluja i el mal temps no han ajudat a passar millor aquestes estones...

Però també hi ha hagut dies solars, moments preciosos, vells encontres i noves amistats que m´han sorprès, m´han fet somriure i m´han acompanyat en molts moments de la meva estada...
I com sempre diuen: tot conta a la vida! Tota experiència és positiva, doncs ens ensenya quelcom, ens retorna alguna cosa en forma d´ensenyança...i jo puc dir que he après MOLT de la vida, de la gent i de mi mateixa en aquest quadrimestre a l´illa britànica.

D´entre aquestes coses hi ha l´aprendre a fer-se un lloc tot i sabent-se diferent als que t´envolten; aprendre a no ser tant foraster en una nova ciutat que t´acull; aprendre a passar hores i hores de soletat sense sentir-se trist o sol; aprendre a gaudir dels moments que comparteixes; aprendre a valorar el que tens i a lliutar pel que no tens i desitges; aprendre a no ser tan malcriat i a valorar els regals que cada dia rebem en diferents formes...

No tingueu por, no se me n´ha anat la xaveta ni formo part de cap secta secreta...només he tingut el temps per mirar i veure de diferent manera i adonar-me que som uns privilegiats que massa vegades no som capaços ni de reconèixer-ho...

Al final, he après molt poc del què teòricament venia a fer, però torno amb un aprenentatge que no el canvio per cap línia de cap currículum...