Om namah shivâya

Em fa mal la panxa de les abdominals que la Tesa ens va fer fer ahir.

Fa un parell de setmanes que he començat a practicar el Iogalates, una combinació de Pilates i Ioga. Fem mitja hora de tonificació on ens tremolen tots els músculs del cos i després passem a fer estiraments i exercicis de flexibilitat i equilibri, per acabar tancant els ulls i cantant el mantra d´Om namah shivâya...

Som dotze dones i la mestra.

Quasi no ens veiem les cares doncs arribem a les 17.50 amb la classe fosca i sortim una hora més tard, amb la classe fosca...Ens treiem les sabates, agafem una estora i ens estirem una al costat de l´altra.

Quasi no parlem. Anem fent els exercisis, inspirant pel nas i expirant per la boca durant el temps de pilates, per recuperar abans, i respirant pel nas mentres som al temps de ioga...

Compartim un espai, unes ganes, un estat mental...No sé qui són aquestes dones, ni què fan, però em sento propera a elles.

Tanco els ulls, em relaxo i segueixo unes instruccions. No necessito interaccionar verbalment amb ningú, sento el meu cos relaxat, al costat d´unes persones que no conec, respirant, esforçant-me i cantant mantres que no entenc ben bé, però que em fan sentir en pau.