La meva àvia, podríem dir que és una de les persones que més admiro en aquesta vida, fa més de trenta anys que ensenya "manualitats" a un grup de senyores. Van començar estampant roba, després es van passar al paper maché i últimament s´han decantat per les joies creades amb cera fosa i altres materials.
Doncs bé, aquest matí he anat a una de les seves classes i m´ho he passat com mai! M´ha encantat fer la meva primera "col.lecció de joies", però el millor ha sigut compartir unes hores amb aquestes senyores que setmana rera setmana s´asseuen al voltant d´una taula i mentres pinten, escolpeixen o amassen, van xerrant, van explicant, van compartint i van fent teràpia unes amb les altres.
Una de les contertulianes ha comentat que li feia pena quan de camí a la plaça veia a gent gran asseguda a un banc veient passar el temps i la gent... elles, en canvi, han escollit aprofitar el seu temps i no passar les hores amb la mirada perduda...
M´he sentit tant orgullosa i tant a gust entre aquestes senyores que han passat mil coses a la vida, doncs la mitjana d´edat a la taula superava els setanta anys, i entre malalties, morts, decepcions i penes econòmiques també han tingut naixaments, casaments i alegries diverses que han compartit unes al costat de les altres, tot fent anar la llengua a una velocitat més gran que les mans.
M´han semblat unes afortunades per tenir-se unes a les altres durant tant de temps, fent-se companyia, donant-se confort, celebrant juntes fites i aixugant-se llàgrimes... i m´han fet sentir afortunada a mi, per tenir l´oportunitat de descobrir aquest món que fa tants anys que sento en les històries de la meva àvia.
Tinc ganes que arribi el dimecres que ve, ja que esmorzarem xocolata amb xurros per celebrar l´aniversari de la Lolita (84) i de la Carmen (92)!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario