Tornant a casa

Ara fa una setmana que vaig arribar a casa i crec que quasi ja he tornat...els primers dies no podia parar de pensar en les coses que feia a Londres, amb converses inacabades d´allà, en què deuria estar fent tal o tal altre, en quins barris, places o carrers m´havia faltat temps per descobrir...però sembla que ja torno a ser més aquí que allà.

Sempre he pensat que l´avió pot ser un medi de transport traïcioner, doncs ens porta d´una realitat a una altra tant ràpidament, que de vegades ens desconcerta i ens calen unes hores o uns dies per trencar el cordó que ens unia amb l´origen i poder veure el destí amb claretat...

I ara, amb aquesta setmana a les espatlles, puc mirar millor la meva nova realitat, i veure que m´agrada. Sóc conscient que és un episodi curt i estrany, sóc a la meva ciutat, sense treballar i tenint totes les hores del món per recol.locar-me a la meva nova vida: tornar al meu pis que ara és el nostre, recuperar espais i objectes que fa mesos que no veia o no recordava, redescobrir els meus antics costums i recuperar els que encara em fan feliç i deixar de banda els que només reproduïa per inèrcia, caminar amb els ulls més oberts pel meu barri i la meva ciutat, reveure als meus amics i familiars, etc.

I l´etcètera és molt llarg, perquè no he parat des de que he arribat. No he parat de fer coses, moltes sola, doncs ara aprecio i busco moments per a mi, i de veure gent, però amb calma, un rere l´altre, sense quedar amb cinc persones en una tarda, disfrutant de menys.

I així doncs avui puc dir que estic contenta d´haver tornat. Em sento a gust a casa meva, amb els meus, a la meva ciutat i a la meva vida. Hi ha coses a canviar, altres a millorar, i altres a aconseguir, però tinc ganes de fer aquest camí amb serenitat i al teu costat, Fer.