Aprofitant que som a la part alta d´Europa i les ofertes de Ryanair (20 lliures anar i tornar), hem anat sis noies a passar el cap de setmana a Estocolm.
La ciutat m´ha agradat molt, tot i la fresqueta que feia...Hem estat entre 0ºC i -3ºC tots dos dies!
El centre antic, Gamla Stan, és una de les moltes illes que formen la ciutat. Només passejar i deixar-se perdre pels carrerons, entrant i sortint d´algun Konditori (cafeteria) per recuperar-se del fred amb una xocolata calenta, i xafardejar per les tendes de souvenirs, de disseny o d´altres artesanies, ja val la pena.
A la mateixa illa hi ha el Museu dels premis Nobel. La veritat, però, és que ens va decepcionar una mica, doncs és molt petit i no té massa xixa.
En canvi el que és molt recomenable és el Vasamuseet! El museu es va construir per allotjar el vaixell Vasa, un cop recuperat del mar i restaurat durant més de setanta anys. Hi ha visites guiades de 25 minuts que t´expliquen la història d´aquest vaixell espectacular de roure i el perquè es va enfonsar després de 20 minuts de travessia.
La ciutat m´ha recordat una barreja d´altres llocs que m´han agradat d´Europa: Varsòvia per la plaça on hi ha el museu dels premis Nobel, Roma pels colors terrossos de Trastevere i de Gamla Stan, Praga per les cúpules de coure de les esglésies i Bergen pels seus passetjos marítims.
La nit, la vam passar a un vaixell vermell anclat al llac Mälaren, cosa que li va donar un toc d´originalitat a l´excursió.
La tornada, però se´ns va dificultar una mica, degut a les condicions metereològiques de Londres. Vam arribar a casa vuit hores més tard del previst, ja que va caure una nevada sense precedents, obligant a tancar aeroports i carreteres...
Vam aterrar a l´aeroport de East Midlands una hora més tard, després d´esperar-ne dues i mitja i una mica per xiripa, vam poder pujar totes sis a un bus que ens va portar a Luton. Eren 2/4 de 5 del matí, però fins les 7 no vam pujar a un tren direcció Londres...
La poca informació que vam rebre i l´absoluta absènsia de medis posats per Ryanair van ser decepcionants, i més si tenim en compte el fred que feia i les hores que eren...hi va haver moments en que estàvem esperant algun bus, totes tremolant i amb els dits dels peus mig glaçats que n´hi havia per perdre els nervis...però crec que ja ens hem anglesat totes una mica i ho vam saber portar amb l´estoicisme d´un anglès qualsevol.
A 2/4 de 9 jo entrava a casa amb la compra feta, molta son, però feliç d´haver vist un Londres diferent, sense cotxes als carrers i només amb una alfombra blanca als peus.
Ara bé, tenint en compte que feia dies que s´esperava la tempesta blanca i sent una ciutat tant gran i cosmopolita com és, sembla estrany que no puguessin evitar els trasbalsos que vam patir molta gent.
La ciutat m´ha agradat molt, tot i la fresqueta que feia...Hem estat entre 0ºC i -3ºC tots dos dies!
El centre antic, Gamla Stan, és una de les moltes illes que formen la ciutat. Només passejar i deixar-se perdre pels carrerons, entrant i sortint d´algun Konditori (cafeteria) per recuperar-se del fred amb una xocolata calenta, i xafardejar per les tendes de souvenirs, de disseny o d´altres artesanies, ja val la pena.
A la mateixa illa hi ha el Museu dels premis Nobel. La veritat, però, és que ens va decepcionar una mica, doncs és molt petit i no té massa xixa.
En canvi el que és molt recomenable és el Vasamuseet! El museu es va construir per allotjar el vaixell Vasa, un cop recuperat del mar i restaurat durant més de setanta anys. Hi ha visites guiades de 25 minuts que t´expliquen la història d´aquest vaixell espectacular de roure i el perquè es va enfonsar després de 20 minuts de travessia.
La ciutat m´ha recordat una barreja d´altres llocs que m´han agradat d´Europa: Varsòvia per la plaça on hi ha el museu dels premis Nobel, Roma pels colors terrossos de Trastevere i de Gamla Stan, Praga per les cúpules de coure de les esglésies i Bergen pels seus passetjos marítims.
La nit, la vam passar a un vaixell vermell anclat al llac Mälaren, cosa que li va donar un toc d´originalitat a l´excursió.
La tornada, però se´ns va dificultar una mica, degut a les condicions metereològiques de Londres. Vam arribar a casa vuit hores més tard del previst, ja que va caure una nevada sense precedents, obligant a tancar aeroports i carreteres...
Vam aterrar a l´aeroport de East Midlands una hora més tard, després d´esperar-ne dues i mitja i una mica per xiripa, vam poder pujar totes sis a un bus que ens va portar a Luton. Eren 2/4 de 5 del matí, però fins les 7 no vam pujar a un tren direcció Londres...
La poca informació que vam rebre i l´absoluta absènsia de medis posats per Ryanair van ser decepcionants, i més si tenim en compte el fred que feia i les hores que eren...hi va haver moments en que estàvem esperant algun bus, totes tremolant i amb els dits dels peus mig glaçats que n´hi havia per perdre els nervis...però crec que ja ens hem anglesat totes una mica i ho vam saber portar amb l´estoicisme d´un anglès qualsevol.
A 2/4 de 9 jo entrava a casa amb la compra feta, molta son, però feliç d´haver vist un Londres diferent, sense cotxes als carrers i només amb una alfombra blanca als peus.
Ara bé, tenint en compte que feia dies que s´esperava la tempesta blanca i sent una ciutat tant gran i cosmopolita com és, sembla estrany que no puguessin evitar els trasbalsos que vam patir molta gent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario