Farà uns set o vuit anys, vam pujar de dia al London Eye amb tota la family, en un viatge de Setmana Santa que vam fer quan ma germana vivia aquí.
Tots aquests mesos, el veia, i tenia ganes de tornar-hi a pujar, però mai m´acabava de decidir, em donava la sensació que era una mica massa turistada...aquest vespre, ja de nit, hi hem pujat amb el Ferran...i la veritat és que ha valgut la pena sentir el pessigolleig que t´entra veient la ciutat des de tant amunt...
No importa si és de guiri o no, el que és segur, és que tens una vista privilegiada de la ciutat...i com bé diuen una imatge val més que mil paraules...
Tots aquests mesos, el veia, i tenia ganes de tornar-hi a pujar, però mai m´acabava de decidir, em donava la sensació que era una mica massa turistada...aquest vespre, ja de nit, hi hem pujat amb el Ferran...i la veritat és que ha valgut la pena sentir el pessigolleig que t´entra veient la ciutat des de tant amunt...
No importa si és de guiri o no, el que és segur, és que tens una vista privilegiada de la ciutat...i com bé diuen una imatge val més que mil paraules...
Des d´aquí es veu el Teatre Nacional, la Catedral de Saint Paul i s´intueix el Gherkin...Per l´altre cantó es veia el Parlament i el Big Ben!
No hay comentarios:
Publicar un comentario