He començat la ruta a Bank. Tot i que ja hi havia passat abans amb bus, no havia sortit mai del metro en aquesta estació, que per sota en canvi he trepitjat cada dia per anar a la feina, i és tota una experiència la veritat...treus el cap de les entranyes de la terra i et trobes amb una plaça amb tot de ramificacions, plena d´edificis, on els teus ulls salten d´un detall a un altre i on sembla que tot vagi a més velocitat...
Per fer una pausa visual, he entrat a l´edifici de l´antic Royal Exchange, que ara és un luxós centre comercial, i hi he trobat un altre ritme...el pati interior estava ple de businessmen (i alguna dona) dinant i de les botigues del voltant com Tiffany&Co. en sortien clients satisfets amb la bosseta blau turquesa característica de la firma...segurament portaven el regal de Sant Valentí...m´ha semblat entreveure com bategava l´anell (com l´Amélie...)
Després de perdre´m per uns quants patis interiors he arribat al Gherkin, i mentres li donava la volta enbadalida i quasi mig marejada per l´acumulació de imatges que les diferents inclinacions dels vidres m´oferien, un segurata m´ha comunicat que no podia ni fer fotos ni caminar tant aprop de l´edifici...
M´he enfilat per un carreró on hi havia varis restaurants i allí m´he trobat amb una situació que m´ha divertit força: en un cantó, hi havia el típic restaurant de cadena on un grup d´homes joves dinava, se´ls veia tant confiats, amb tanta energia, tant orgullosos d´ells mateixos...a l´altre cantó del carrer, d´un restaurant més elegant, sortien un parell d´homes de negocis, en els seus cinquanta, panxa sortida, cabell canós, donant-se palmadetes a l´esquena...un dels nois joves se´ls mirava per la finestra...i en aquest moment he vist tant clar que el jove sabia que d´aquí vint anys, seria ell qui sortiria del restaurant bo amb el seu soci, segurament un dels nois que avui s´asseu a taula...
He passat pel Lloyd´s, un edifici encara més metàl.lic que el Pompidou i mentres intentava esbrinar què hi havia dins d´aquesta estructura que em recordava més una fàbrica de cervesa que unes oficines, he vist tot de banquers encorbatats, atrafagats, amb un munt de papers sota el braç i m´han fet quasi pena...no he pogut evitar pensar quants companys ja no estan en les seves oficines, quants deuen dormir malament tement ser els pròxims, quants consideren injust el pagament dels bonus quan altres ho han perdut tot...
He acabat el recorregut fent un cafetó i menjant un tros de "carrot cake" al mercat de Leadenhall, un mercat cobert de l´època victoriana que m´ha recordat a les galeries Emanuele II de Milà i la Boqueria de Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario