Després d´unes merescudes vacances de Nadal, torno a Londres.
L´avió surt amb dues hores de retràs. El vol va a petar i com que tots volem estalviar-nos l´import de les maletes, farcim l´avió de bosses i bossetes que s´amonteguen sota els seients, dins dels calaixos o a sobre els genolls dels passatgers.
A mig camí, el pilot ens informa que la temperatura a Londres és de 3ºC sota zero, i que sembla que la nevada s´endarrirà.
Al sortir de l´aeroport, després d´ensenyar el passaport, com si arribéssim a algun país llunyà (?), veig una cua llarguíssima de cares clapades i congelades. Per sort han posat més autobusos del normal i ens movem prou ràpid! Això però, no evita el comentari d´una companya esporàdica de viatge queixant-se de la situació i explicant-li a un pobre treballador que ven bitllets entre la gent que fem cua, que pensa posar una reclamació, ja que li sembla tercer-mundista, diu...
Després d´una hora a l´autobús, baixo a Baker Street per agafar el bus 27 fins a Camden. Torno a ser al meu barri londinenc i m´hi trobo bé.
Són les dues de la matinada, estic cansada i tinc son, però just abans d´arribar a casa es posa a nevar i me n´adono que estic tranquila i feliç.
domingo, 4 de enero de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Me n'alegro molt de que l'humor sigui millor! i ara sempre cap amunt...
T'ho mereixes!
x cert, ves buscant un parc per anar a correr (o ja li dius jogging¿?) el proper cap de setmana!
Publicar un comentario