viernes, 23 de enero de 2009

La Bayadère


Aquest vespre hem anat a la ROH (Royal Opera House) a veure un ballet, La Bayadère, pel mòdic preu de 10 lliures (preu d´estudiant! i sí, a la meva edat encara tinc carnet d´estudiant vigent!).

L´edifici no m´ha impressionat tant com el Royal Albert Hall, però té el seu encant, sobretot de fora. Diria, però, que el més maco de l´interior és el bar modernista que hi ha dins la cúpula de vidre i ferro que recorda l´hivernacle del Parc de la Ciutadella o el Palacio de Cristal del Retiro a Madrid.

Com que no ens havíem informat massa de la trama de l´obra, hi ha hagut moments que ens perdíem una mica i no sabíem si la protagonista estava amb el seu amat o si era un somni d´ell (Solor) després de fumar opi amb una pipa, si l´havien enverinada i era morta, o si l´home que els espiava era el pare d´ella (Nikiya) o l´home poderós que estava enamorat d´ella (High Brahmin), etc.

A la segona part de tres, un cop Nikiya és morta, Solor fuma opi i en un estat d´eufòria i somni despert veu la sombra o esperit de la Nikiya en els pics de l´Himalaya. Aquesta escena és coneguda com "The Kingdom of the Shades", i comença amb tot de noies vestides de blanc sobre fons fosc baixant una rampa, recordant el fum de la pipa de Solor.

He de dir que el fet d´haver anat endevinant què passava li ha donat un punt d´emoció als saltirons que hem vist durant més de dues hores i mitja.

Bona nit a tots...

No hay comentarios: