1984

Després d´haver vist les entranyes d´un organisme públic, entenc millor el llibre d´en George Orwell...

I és que les càmares presents a molts llocs de l´edifici em recordaven les escenes de sentiments continguts que els protagonistes havien de camuflar davant del Gran Germà.

Igual que els missatges repetitius dels empleats, on només arribar t´informaven de com havies de comportar-te si volies aconseguir un lloc de treball, a qui havies de somriure i amb qui no calia malgastar esforços...les seves cares tristes, els seus gestos repetitius, estudiats... un rera altre, feia allò que li havien fet a ell al començar l´escala del progrés, i quan només havien pujat un esglaó, ja sentien poder i el deure de fer-se respectar tal i com déu mana.

Un altre símbol orwellià eren els formularis, exàmens i convocatòries enrabassades que volien demostrar una transparència irreal i que molts cops acaben rebossant ineficiència i mal ús dels recursos públics.

Per no parlar d´una mena d´argot idiomàtic que es parla a la institució, que no és més que un anglès tenyit per tots els accents i construccions gramaticals submergides de les desenes d´idomes originals que recorden a la neollengua, un idioma pobre i on només perduren les paraules pràctiques, on sembla que els metisos han desaparegut.

Així doncs, la societat i les institucions totalitàries, grises i repressores que la novel.la ens mostrava fa seixanta anys, se m´han fet força patents durant la meva estada a aquesta institució pública, on he percebut molta més por del què mai havia vist en una altra entitat o empresa, por a no ser renovat, por a no agradar al cap que ha de fer un bon informe de la seva feina, por a perdre un sou fora d´òrbita, etcetera, però en canvi no he vist por a no fer bé la feina...

Potser m´ho he mirat malament jo? Podria ser...