The Prince Charles Cinema

Vull fer una entrada especial per a aquest cinema de cine més aviat independent, que emet en versió original, situat al bell centre de Londres, just a un carrer que surt de Leicester Square i que a més a més és una ganga!! (3,5 lliures la peli si ets soci, que equival a pagar 10 pounds l´any).

Aquest cap de setmana s´ha girat una mica el vent i els pares no han pogut arribar fins a Londres a veure´m, així que amb el canvi de plans, he decidit fer una incursió diària al cinema.

Divendres a les 18.00h: Choke
Dissabte a les 18.00h: W
Diumenge a les 21.00h: I´ve loved you so long

Aquesta última és impressionant. La Laura i jo hem plorat com unes cossaques, com ja comença a ser habitual en nosaltres i més si som al cine...

La història explica com dues germanes que han estat separades durant 15 anys, comencen a reconèixer-se, entendre´s i finalment tenir-se la suficient confiança perquè la Juliette, la germana gran, surti del seu silenci i expliqui finalment que va matar al seu fill de sis anys perquè tenia una malaltia molt greu i estava patint moltíssim.

Tot i que la història és molt tràgica, i que la protagonista s´emporta més d´una bufetada en el seu intent de tornar a la vida dels vius, també troba gent que li ofereix una mà en el camí, com la Lea, la seva germana petita, el policia que cada 15 dies veu per firmar els papers de la reincersió social i un professor, col.lega de sa germana, que la reenganxa a la vida.

I què dir de la família de la Lea? Que és simplement genial! A part del marit, una mica retissent inicialment a la seva cunyada, la pantalla ens regala moments càlids i molts somriures amb l´avi patern, un senyor encantador que no pot parlar degut a una embòlia, però que amara dolçor, i amb les dues filles vietnamites que la parella ha adoptat, sobretot la germana gran és una font de frescor i amor.

Per últim li vull donar les gràcies a la Gemma per mostrar-me aquesta petita joia cultural i assequible.

Bonne nuit