El cap de setmana passat vaig anar a la manifestació pel poble palestí, on s´estima que 200.000 persones van caminar desde Hyde Park fins a l´embaixada d´Israel.
Va ser impressionant...en més d´una ocasió no vaig poder evitar que les llàgrimes em saltessin dels ulls...sentint les consignes que nois i noies, homes i dones, àrabs, anglesos o estrangers repetien, entonanven o escoltaven sortits de megàfons o de micròfòns dels speakers.
A l´aire hi havia una mena de cortina de dens respecte, de frustració incomprensible, d´indignació general.
Al vespre vaig veure un documental sobre els assentaments israelites als territoris ocupats (The Iron Wall) i la pena, la ràbia i l´impotència van créixer encara més dins meu. Sembla impossible que s´estiguin produïnt tantes atrocitats, minant esperances i il.lusions d´un poble sencer davant dels ulls internacionals i que ningú faci res.
Aquest cop, quan es faci balança de la història, no es podrà dir que no se sabia, que només eren rumors...
Un pancarta llegia:
YOU: Take my water, burn my olive trees, destroy my house, take my job, steal my land, imprison my father, kill my mother, bomb my country, starve us all, humiliate us all.
BUT: I am to blame: I shot a rocket back.
Va ser impressionant...en més d´una ocasió no vaig poder evitar que les llàgrimes em saltessin dels ulls...sentint les consignes que nois i noies, homes i dones, àrabs, anglesos o estrangers repetien, entonanven o escoltaven sortits de megàfons o de micròfòns dels speakers.
A l´aire hi havia una mena de cortina de dens respecte, de frustració incomprensible, d´indignació general.
Al vespre vaig veure un documental sobre els assentaments israelites als territoris ocupats (The Iron Wall) i la pena, la ràbia i l´impotència van créixer encara més dins meu. Sembla impossible que s´estiguin produïnt tantes atrocitats, minant esperances i il.lusions d´un poble sencer davant dels ulls internacionals i que ningú faci res.
Aquest cop, quan es faci balança de la història, no es podrà dir que no se sabia, que només eren rumors...
Un pancarta llegia:
YOU: Take my water, burn my olive trees, destroy my house, take my job, steal my land, imprison my father, kill my mother, bomb my country, starve us all, humiliate us all.
BUT: I am to blame: I shot a rocket back.
No hay comentarios:
Publicar un comentario