Creuer pel Mediterrani

Un dels (molts) avantatges de ser una "jubilada" temporal és que pots gaudir de les bones ofertes turístiques d´anar a deshora...i per això aquesta setmana ho hem aprofitat i ens n´hem anat de creuer 8 dones: l´àvia, 6 Chicas de Oro més i jo!

Només han sigut tres dies, una ràpida ullada a Florència, Roma i Saint Paul, però han estat uns dies molt especials!

Ens hem marejat una mica, hem rigut molt i menjat massa, però sobretot hem disfrutat encara més! És realment fantàstic veure com gent de totes les edats té motivació per descobrir, per aprendre, per gaudir...

Tot i la pluja i la poca estona que vam tenir, tornar a Florència em va encantar! Només passejar amb l´àvia pels carrerons d´Oltrarno, veure un moment la casa on vaig viure, prendre un cafè deliciós i deixar-nos perdre per la maranya de places i carrers que desemboquen al Duomo ja va valdre la pena!

A Roma vam disfrutar amb la pasta fresca d´en Gino, el sol que ens va acompanyar tot el dia mentres passejàvem per Campidoglio, la Fontana di Trevi o pel Panteó i amb el cappuccino boníssim (i caríssim) d´el Greco, el famós cafè de via Condotti.

I Saint Paul va ser per a mi la joia amagada del viatge: un petit poble medieval amb una llarga tradició d´artistes (Gauguin o Picasso hi van passar temporades) i on encara avui altres generacions d´artistes hi viuen i exposen les seves obres. És una mena de Cadaqués francés i d´interior, però té la mateixa cadència que el poble de pescadors de la Costa Brava.

Feia molt temps que amb l´àvia dèiem de fer un viatge juntes, i per això aquests dies al vaixell han tingut una força especial per a mi. He disfrutat molt de la seva companyia, les seves històries i el seu "savoir faire"...

Om namah shivâya

Em fa mal la panxa de les abdominals que la Tesa ens va fer fer ahir.

Fa un parell de setmanes que he començat a practicar el Iogalates, una combinació de Pilates i Ioga. Fem mitja hora de tonificació on ens tremolen tots els músculs del cos i després passem a fer estiraments i exercicis de flexibilitat i equilibri, per acabar tancant els ulls i cantant el mantra d´Om namah shivâya...

Som dotze dones i la mestra.

Quasi no ens veiem les cares doncs arribem a les 17.50 amb la classe fosca i sortim una hora més tard, amb la classe fosca...Ens treiem les sabates, agafem una estora i ens estirem una al costat de l´altra.

Quasi no parlem. Anem fent els exercisis, inspirant pel nas i expirant per la boca durant el temps de pilates, per recuperar abans, i respirant pel nas mentres som al temps de ioga...

Compartim un espai, unes ganes, un estat mental...No sé qui són aquestes dones, ni què fan, però em sento propera a elles.

Tanco els ulls, em relaxo i segueixo unes instruccions. No necessito interaccionar verbalment amb ningú, sento el meu cos relaxat, al costat d´unes persones que no conec, respirant, esforçant-me i cantant mantres que no entenc ben bé, però que em fan sentir en pau.

Un matí amb grans artistes

La meva àvia, podríem dir que és una de les persones que més admiro en aquesta vida, fa més de trenta anys que ensenya "manualitats" a un grup de senyores. Van començar estampant roba, després es van passar al paper maché i últimament s´han decantat per les joies creades amb cera fosa i altres materials.

Doncs bé, aquest matí he anat a una de les seves classes i m´ho he passat com mai! M´ha encantat fer la meva primera "col.lecció de joies", però el millor ha sigut compartir unes hores amb aquestes senyores que setmana rera setmana s´asseuen al voltant d´una taula i mentres pinten, escolpeixen o amassen, van xerrant, van explicant, van compartint i van fent teràpia unes amb les altres.

Una de les contertulianes ha comentat que li feia pena quan de camí a la plaça veia a gent gran asseguda a un banc veient passar el temps i la gent... elles, en canvi, han escollit aprofitar el seu temps i no passar les hores amb la mirada perduda...

M´he sentit tant orgullosa i tant a gust entre aquestes senyores que han passat mil coses a la vida, doncs la mitjana d´edat a la taula superava els setanta anys, i entre malalties, morts, decepcions i penes econòmiques també han tingut naixaments, casaments i alegries diverses que han compartit unes al costat de les altres, tot fent anar la llengua a una velocitat més gran que les mans.

M´han semblat unes afortunades per tenir-se unes a les altres durant tant de temps, fent-se companyia, donant-se confort, celebrant juntes fites i aixugant-se llàgrimes... i m´han fet sentir afortunada a mi, per tenir l´oportunitat de descobrir aquest món que fa tants anys que sento en les històries de la meva àvia.

Tinc ganes que arribi el dimecres que ve, ja que esmorzarem xocolata amb xurros per celebrar l´aniversari de la Lolita (84) i de la Carmen (92)!

Tornant a casa

Ara fa una setmana que vaig arribar a casa i crec que quasi ja he tornat...els primers dies no podia parar de pensar en les coses que feia a Londres, amb converses inacabades d´allà, en què deuria estar fent tal o tal altre, en quins barris, places o carrers m´havia faltat temps per descobrir...però sembla que ja torno a ser més aquí que allà.

Sempre he pensat que l´avió pot ser un medi de transport traïcioner, doncs ens porta d´una realitat a una altra tant ràpidament, que de vegades ens desconcerta i ens calen unes hores o uns dies per trencar el cordó que ens unia amb l´origen i poder veure el destí amb claretat...

I ara, amb aquesta setmana a les espatlles, puc mirar millor la meva nova realitat, i veure que m´agrada. Sóc conscient que és un episodi curt i estrany, sóc a la meva ciutat, sense treballar i tenint totes les hores del món per recol.locar-me a la meva nova vida: tornar al meu pis que ara és el nostre, recuperar espais i objectes que fa mesos que no veia o no recordava, redescobrir els meus antics costums i recuperar els que encara em fan feliç i deixar de banda els que només reproduïa per inèrcia, caminar amb els ulls més oberts pel meu barri i la meva ciutat, reveure als meus amics i familiars, etc.

I l´etcètera és molt llarg, perquè no he parat des de que he arribat. No he parat de fer coses, moltes sola, doncs ara aprecio i busco moments per a mi, i de veure gent, però amb calma, un rere l´altre, sense quedar amb cinc persones en una tarda, disfrutant de menys.

I així doncs avui puc dir que estic contenta d´haver tornat. Em sento a gust a casa meva, amb els meus, a la meva ciutat i a la meva vida. Hi ha coses a canviar, altres a millorar, i altres a aconseguir, però tinc ganes de fer aquest camí amb serenitat i al teu costat, Fer.