Costums nacionals al metro

És curiós veure com cada poble es comporta de diferent manera en els espais públics, i el metro no és una excepció.

Mentres els japonesos intenten fer una becaineta cada cop que tenen una mínima oportunitat (tant se val si estan asseguts o de peu), als britànics sembla ser que els molesta sentir que perden el temps o potser simplement intenten evadir-se de la sensació sardinil que tenen cada dia a l´anar i venir de la feina. Però el cas és que aquests illencs es passen l´estona llegint, escoltant música o fent les dues coses alhora.

I no us penseu que sent tant educats com són, a les hores puntes tinguin més consideració i pleguin les ales, no, ells sempre que poden, despleguen diaris, revistes o llibres i a la caça de paraules falta gent!

I què dir del què llegeixen! Els diaris més llegits en una estadística paxanguera feta per mi en el mes que porto a la ciutat, revelen que la majoria de lectors de diaris ho són d´alguna forma gratuïta tipus metro o algun tabloid tipus The Sun, on el que predominen són sang i fetge i xafarderies.

Si encara teniu set de xafarderies, sempre podeu fullejar alguna revista rosa, que aquí són especialment "cutres", ja que ens substitueixen la reialesa de l´Hola per quatre famosets de pacotilla.

Empatxats com deveu estar després d´una dosis de superficialitat i tristesa humana com aquesta, sempre us queda l´alternativa d´una novela romàntica d´aquestes ben ensucrades i finalment, quan ja aneu pel vostre tercer transbord, amb una mica de sort, compartireu un metre quadrat amb algú que estigui fent el sudoku i acabareu les últimes parades veient com algú que parla un idoma que se us fa força incomprensible, posa tot d´1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9s igual que vosaltres, fent-vos adonar que en el fons, no som tant diferents.

Pròxima parada: Canary Wharf.